965 82 21 01 - Carrer Cardenal Payà, 41, 03460 Beneixama info@beneixama.es

Museu Etnográfic

Museu Etnográfic

 

Situat a l’edifici de l’antic safareig, que encara avui segueix sent utilitzat per algunes dones del poble. Aprofitant les instal·lacions i creant nous espais per a la conservació i exposició de les diferents peces que s’exposen en ell.

Aquest edifici rehabilitat amb l’ajuda de la Diputació d’Alacant, finalitzat i inaugurat el 2003, alberga una extensa col·lecció d’eines, estris, mobles, eines, llibres, tots ells amb una història i un rerefons que ens mostren la vida dels nostres avantpassats més recents, però que per a molts de nosaltres són grans desconeguts.
Tots els articles que hi ha exposats, han estat ben donats, bé prestats pels habitants de la localitat per a la seva exposició a les instal·lacions municipals.

Hi podem trobar des estris de cuina, llibres de text, una habitació de matrimoni, una banyera, maquines de cosir, gerres d’oli, o un carro “entendao”, eines diversos de conreu, màquines d’embotir, tots els estris que es utilitzaven amb els animals al camp, un trill, i un llarg etc d’estris quotidians de la vida del nostre poble.

Si centrem l’atenció en alguns d’ells podrem descobrir com vivien els nostres més directes avantpassats, al fet que dedicaven el seu temps lliure. Veure els estris de treball, Beneixama ha estat una localitat eminentment agrícola, és per això que una gran zona del museu està dedicada a aquesta tasca, i pot veure aquells eines i contenidors d’oli i vi per a la posterior comercialització.

Un de les curiositats a destacar, és el carro que conserva la capota que en èpoques anteriors servia per protegir les collites i les persones de les inclemències del temps. A més de conservar les rodes originals fabricades en el propi Beneixama, per una de les empreses més conegudes del moment.

Ubicació en el mapa

Museo Etnográfico

Església Parroquial de Sant Joan Baptista

Església Parroquial de Sant Joan Baptista

 

Se construyó como edificio emblemático, que pudiera albergar el culto de los parroquianos de la época, princiios del siglo XIX y en previsión de un aumento demográfico. Considerada por su tamaño como “Iglesia – Catedralicia”, por sus dimensiones, que son muy amplias, en comparación con el crecimiento constatado de la localidad.

Fue inaugurada en 1841, y a continuación reproducimos como contó dicho acontecimiento el Cardenal D. Miguel Payá y Rico, hijo de la villa:

”El progresivo aumento de esta población hizo necesaria la construcción de la Iglesia Parroquial nueva, puesto que la primitiva era del todo insuficiente. D. Pedro Miguel Ferriz, cedió generosamente el terreno necesario para la obra, con la sola obligación de que se le celebrare todos los años una misa rezada el día de San Pedro. A petición del Cura y el Ayuntamiento de esta Villa, D. Antonio Roca, Gobernador eclesiástico del arzobispado, dio su permiso para que se invirtieran en las obras de la nueva Iglesia, 900 pesos sobrantes de los economatos de D. Serafín Vera y D. José Ferrer, de esta parroquia. Con esto se abrieron los cimientos y el día 14 de abril del año 1817 se verificó la bendición del sitio y colocación de la primera piedra. Terminada aquella función, que fue de mayor alegría para este vecindario, se verificó luna cuestación por todo el pueblo que produjo la cantidad de 3180 reales.

Esta y la ya existente, se invirtieron; y sobreviniendo ciertos incidentes quedó la obra paralizada por espacio de 4 años. En 1822 predicando en esta la Cuaresma el P. Francisco Monroix, Capuchino, reconcilió los ánimos y venciendo dificultades dio un grande impulso a la Fábrica. A petición de las Autoridades Civil y eclesiástica de la Villa, aprobó el Jefe del Arzobispado la erección de una Junta que presidida por el señor cura Párroco que fue de la Villa y compuesta del Alcalde y otros feligreses de la Parroquia, entendiese en la administración de los fondos destinados para la obra y en su dirección. ES un hecho positivo que el celo, perseverancia y desinteresada administración de esta Junta que todavía subsiste, han contribuido muy poderosamente, a la terminación de esta empresa. Desde el año 24 hasta el 36, siguió la obra con pocas variaciones un curso constante aunque lento; recaudándose limosnas todos los años al tiempo de las principales cosechas, e invirtiéndose sin demora. Después de dos años paralizadas, en el 38 se reemprendió la obra con tal decisión, que no ha cesado hasta ahora. Entonces tuve el gusto de ser admitido en la Junta; he asistido constantemente a ella, he intervenido en todas sus gestiones y testigo presencial de todo, no me es fácil ponderar el desprendimiento y generosidad con que todo el vecindario y algunos forasteros han contribuido a la feliz terminación de las obras: Ricos, pobre, casados, solteros, doncellas; hasta los niños y niñas han donado sus pobres tesoros a la Iglesia.

En fin, llegó el momento suspirado: el M.I. Sr. Gobernador Eclesiástico del Arzobispado, D. Joaquín Ferranz, me honró en la comisión para bendecir la nueva Iglesia. Después de un día de ayuno público, el 5 de Septiembre de 1841 por la mañana, se verificó la bendición del templo y se cantó una Misa Solemnísima en la nueva Iglesia, todo con asistencia de la Música y Orquesta de Albaida y de un inmenso concurso. Por la tarde, cantadas Vísperas con orquesta, en la antigua Iglesia (Santuario hoy de nuestra Patrona) se verificó la Procesión, trasladando el Santísimo Sacramento con una pompa y aparatos difíciles de explicar. AL siguiente día 6, consagrado a obsequio del Augusto Sacramento. En los tres días siguientes, 7, 8, y 9, se repitió la misma función de Iglesia por la mañana, predicando el día 7 D. Luciano Pon, Cura de Yecla; el 8 el Dr. D. Sixto Belda, Vicario de Bocairente, y el 9 D. Serafín Vera, ex –Calustrado, natural de esta. El 8 hubo procesión en honor de Ntra. Sra. De la Aurora, por la tarde y los tres días Vísperas solemnes. El 10 se celebró un solemne Aniversario por los bienhechores de la Iglesia que habían muerto sin ver el traslado. Todos los días menos el último, hubo Moros y Cristianos.

No se alteró el orden en lo más mínimo en todo el curso de las funciones. Así terminaron las Fiestas más solemnes y gratulatorias que ha visto y tal vez volverá a ver Benejama, en medio del más extremado jubilo y entusiasmo. Y para que quede memoria de ello he extendido esta sucinta nota en Benejama a 12 de Septiembre de dicho año. (1841).”

Esta es la trascripción del documento redactado para tal fin por el ya mencionado Cardenal Payá.

– Descripción de la Iglesia

En el interior de la Iglesia podemos encontrar, diversos altares dedicados a distintos santos.

Las vidrieras se colocaron en los últimos años en toda la nave central y en las naves laterales, así mismo se instalaron también las dos vidrieras colocadas en la cabecera y pies de la nave principal. Durante el día la Iglesia adquiere una cálida luz de colores, que ilumina todo el edificio.

El altar está coronado por la figura del Cordero. Junto con dos ángeles majestuosos. Además de una imagen del Patrón al que está dedicada la Iglesia, San Juan Bautista, con un cuadro de la decapitación del Bautista, justo encima del altar mayor.

En los laterales del presbiterio, se han colocado dos grandes trípticos al óleo, del autor local, José Navarro Ferrero, cumpliendo un encargo del antiguo recto parroquial D. José Iborra, con quien hace 50 años, ya había concretado la realización de las obras, pero que jamás se llevó a cabo, hasta ahora, que con el párroco actual D. José Limorti, se volvió a retomar el pulso de esta idea y se materializó la misma por el propio autor, inaugurándose en junio de 2002 y 2003 ambos trípticos que recuerdan momentos de la vida del Santo Patrón. Tienen unas dimensiones de 4 metros por 2,5:

– El instalado en la parte derecha del presbiterio está dedicado al nacimiento de San Juan, en él aparecen: a la izquierda, Santa Isabel, y una sirvienta que la atiende, a la parte central la Virgen María envuelta en un alo de luz recordando a la Aurora, con San Juan recién nacido en brazos, y en la parte derecha está Zacarías, padre del niño, y dos mujeres.

– Por otro lado el tríptico de la parte izquierda basado en el pasaje bíblico del Evangelio según San Juan, (capitulo I, versos 21-49), en el que se hace mención de la predicación del Santo en el desierto. En el centro aparece Jesucristo envuelto en una luz potente y misteriosa, a la derecha de Jesús, aparece San Juan penitente, y en la parte izquierda otros dos discípulos.

– Una descripción de la Iglesia podría acercarnos a ella

Los terrenos fueron cedidos por Pedro Miguel Ferriz, situados a cincuenta metros de la ermita.

EL Proyecto del templo es obra del arquitecto y académico de San Carlos de Valencia, Salvador Escrig Garriga (Valencia 1765-1833). Pero no se conserva plano alguno de dicho proyecto.

La Fachada, de mampostería y completamente lisa, contiene elementos clásicos, enmarcada por dos torres, y en la parte central una gran y destacada cúpula.

El edificio es de planta rectangular, la Iglesia sin embargo tiene forma de cruz latina, con una gran nave central y un crucero, en el que se observa la majestuosa cúpula que lo corona.

Tiene nueve capillas laterales dedicadas al culto de distintos santos:

  • Virgen del Rosario.
  • San Pedro.
  • Santo Tomás de Aquino.
  • Santa Maria Magdalena.
  • Capilla de San Miguel.
  • San José.
  • Jesucristo Crucificado.
  • Virgen del Carmen.
  • San Vicente Ferrer.

Estas fueron las capillas iniciales. Dos altares laterales en el crucero dedicados al Corazón de Jesús y la Virgen de Fátima. Además de dos capillas laterales en los muros de las naves dedicadas a la Virgen de los Dolores y San Luis Gonzaga. En la parte derecha del Presbiterio o Altar Mayor, se sitúa la Sacristía, y en la izda. la Capilla de la Comunión.

 

 

Ubicació en el mapa

 

Iglesia de Beneixama

Alberg de “El Salze”

Alberg de “El Salze”

Direcció: 

Teléfon:

Email
Página web

Ubicat a la pedania del mateix nom, a l’oest de Beneixama, situada tot just a 3 km del poble, unida a ell, per la Carretera de Villena a Ontinyent, o bé pel camí dels Molins, el qual deu el seu nom al gran nombre de els mateixos que es concentraven en ell, encara que tots ells ja estiguin en desús.

A l’hivern, bé poden comptar uns 10 veïns, tot i que a l’estiu multiplica la població, arribant possiblement als 50 habitants.

La construcció d’aquest alberg entra dins dels plans de l’actual corporació municipal de revitalitzar tots els nostres llocs emblemàtics, i aquest sens dubte ho és per a tots nosaltres. L’alberg s’ha construït a les instal·lacions de les antigues escoles de la pedania. En anys passats, a elles acudien gran nombre d’estudiants, fills dels habitants de les cases de camp i molins que l’envoltaven. Fins abans de l’actuació, s’havien conservat, però ja perdent el seu ús lectiu, i únicament tenint una funcionalitat en la festivitat de Sant Vicent Ferrer, patró del Salze, i al qual uneix una llarga tradició en la cultura valenciana.

La forma de revitalitzar un lloc és donar-li vida, dotar-lo d’un nou sentit, i això és el que es pretén amb la construcció d’aquest allotjament, el convertir-se en un reclam turístic i en una forma d’estimular la pedania, evitant la monotonia que en diverses estacions de l’any es passa.

L’actuació duta a terme, va consistir en sanejar l’estructura, deixar al descobert la pedra d’alguna de les seves parets per donar-li un aspecte més rústics, construir una gran llar, en què a l’hivern poder encendre el foc. Es van construir lavabos i dutxes, i es va aixecar una nova ala que albergués la cuina, i les habitacions (dotades amb 16 lliteres). A més, està dotat de llum elèctrica i aigua corrent.
El resultat es va inaugurar a d’abril de 2005, coincidint amb la festivitat del Sant Patró.

Ubicació en el mapa

Refugi de la Talaeta

Refugi de la Talaeta

Direcció: 

Teléfon:

Email

Página web

Aquest refugi se situa en un petit promontori en el paratge conegut com “La Talaeta”

Per accedir-hi es pot fer per la mateixa carretera, CV 657, de Beneixama a Fontanars. Situat als peus de la muntanya que dóna nom al paratge i en el qual es troba situada l’ermita de Sant Isidre, al qual es venera i es realitza un romiatge en honor seu coincidint amb la Festivitat del Sant en el mes de maig.

Des d’aquest alberg es pot practicar el senderisme per les diferents sendes i camins que l’envolten, o per contra, discórrer amb bicicleta, ja que la carretera per la qual s’accedeix és una ruta ben coneguda pels ciclistes de la zona (es pot veure el recorregut per l’enllaç d’aquesta pàgina). Aquest alberg compta entre les seves instal·lacions amb: cuina àmplia, menjador i lavabos. Té capacitat per a 20 persones.

Té unes impressionants vistes de tota la Vall de Beneixama, podent-albirar tota la seva amplitud i els pobles limítrofs.

Ubicació en el mapa

Refugi de Rita

Refugi de Rita

Direcció: 

Teléfon:

Email

Página web

Situat en un paratge simbòlic per a tots els habitants de la localitat, a la Replana de Rita. Es troba confrontant amb el terme de Fontanars dels Aforins, pràcticament en el límit de la Província d’Alacant amb València. En un paratge d’indubtable valor ecològic (Proper a una zona L.I.C.), pel qual discorren diversos senders que poden ser fàcilment recorreguts pel caminant, i que compten amb espècies endèmiques de la zona.

El refugi es troba situat en un profund de la “Replana”, es pot arribar-hi, bé a peu a través de la Sendera PR-CV 52, o bé o per la Carretera de Beneixama a Fontanars (CV 657).

Entre les instal·lacions compta amb un saló menjadori lavabos. Té capacitat per a 20 persones. Lloc escollit per observadors de les estrelles per els seus treballs, ja que en ell s’aconsegueix una reducció considerable de la lluminositat circumdant i es pot gaudir d’un cel impressionant, a més d’estar envoltat de natura.

Ubicació en el mapa

Casa del Riu

Casa del Riu

Direcció: 

P. Estación, 22 03460 Beneixama (Alicante)

 

Teléfon:

Més informació:

Vine a la nostra casa rural a conèixer la “Toscana valenciana“.

Si vols sorprendre a la teva parella amb un cap de setmana inoblidable o desitges premiar, desconnectar i carregar piles amb els refilets dels ocells, no li donis més voltes, a Casa del Riu tindràs això i molt més.

Casa del Riu és una masia bicentenària, habilitada el 2007 com a casa de turisme d’interior compartida. L’hem restaurat amb el major respecte i il·lusió perquè la puguis compartir amb nosaltres. Es troba a 1,2 km. de Beneixama, al Camí dels Molins. La denominació de Casa del Riu obeeix al fet que es troba al costat del llit del Vinalopó.

L’hem condicionat perquè gaudeixis amb la teva parella d’uns dies de relax en un paratge que desperta els teus sentits i on puguis mantenir una tranquil·la tertúlia a l’aire lliure oa la llar. Per poder preservar la pau i tranquil·litat de Casa del Riu, normalment, no s’accepten reserves per a nens menors de 14 anys.

Disposem de només 4 habitacions amb capacitat per a 8 persones, situades en planta baixa i a les que s’accedeix des dels dos patis de la casa; totes compten amb amplis banys. El menjador i dos salons completen les instal·lacions interiors. A l’exterior es pot gaudir de jardí amb piscina de 10 × 4 m., Barbacoa, lavabo, amplíssim pineda amb taules i hamaques i bancal, ocupant tot més de 18.000 m2 de superfície.

Calefacció central instal·lada en totes les dependències i aigua tractada amb descalcificador i osmosi inversa.

El nostre objectiu és proporcionar-vos un tracte acurat, amable i respectuós, que faci de vosaltres els nostres millors publicistes. Per això comptem amb un magnífic entorn i una atenció culinària que de ben segur no us defraudaran.

Prepara’t a assaborir els plats d’un magnífic sopar casolà (incloses begudes i cafè o infusió) en el nostre preciós menjador o si el temps es presta a l’aire lliure, on prefereixis: al jardí prop de la piscina o al pati, amb el murmuri l’aigua de la font de fons. A gaudir d’un cel estrellat dels que ja no es veuen en les ciutats i a gaudir d’un relaxat descans en qualsevol de les nostres 4 habitacions.

Per reposar forces, comença el dia degustant el nostre esmorzar especial amb melmelades, pans de pessic i dolços que s’elaboren a casa, suc natural, etc. Un passeig pels voltants, et reconciliarà amb la natura.

Ubicació en el mapa

Casa del riu