RESSENYA HISTÒRICA

El 19 de març de 1878, es produeix el començament d’activitats de les germanes Carmelites de la Caritat a Beneixama i durant molts anys van estar exercint el seu benèfica acció al poble, especialment a totes les nenes a les que es va educar amb cura i valors cristians , dins de les possibilitats que es tenien llavors, de tal manera que se les recorda, passat el temps, amb molt d’afecte i respecte pel gran bé que van fer a tantes persones i pel pòsit cristià que va deixar la seva educació. Després de 91 anys a data de setembre de 1969 les germanes, per falta de vocacions han de deixar el “convent” i el 13 d’octubre de 1969 es cedeix el ÚS de l’edificació al Ministeri d’Educació i Ciència, realitzant obres en el mateix per adequar-lo a les noves circumstàncies i en el començament del curs 1971/2, comencen les activitats de l’Escola Llar. Intervé en aquesta gestió Vicente Valls i l’Ajuntament del moment, de manera que aquesta nova marxa de la Fundació es denomina “Escola Llar Vicent Valls” es cedeix l’edificació i pati, és a dir, tots els béns immobles que posseïa la Fundació al ministeri de educació i Ciència per a establir-hi una “Escola Llar” per a nens, amb règim d’internat, i que durant el temps escolar poguessin anar a les classes del Col·legi del poble, col·legi, que d’altra banda, a l’augmentar-los la ràtio de nens a un centenar, va haver d’utilitzar l’edifici de la fundació per habilitar tres aules i allà fer classes de l’ensenyament primari. Va ser un gran bé per al poble, ja que amb aquesta mesura es va evitar que els nens del poble, no suficients en aquell moment per mantenir l’escola, haguessin de viatjar a Biar per rebre les seves classes amb el consegüent perjudici per a totes les famílies. Aquesta situació es perllonga durant 33 anys.

En data de 22 d’abril de 2004, retorna al Patronat de la Fundació el dret a l’ús que havia tingut fins llavors la Conselleria de Cultura.
El patronat, reconstituït el 20 d’octubre de 1998 amb l’adaptació dels nous estatuts a la legislació vigent, va estar format per José Limorti Guill, com a president i dues persones més com a vocals en escriptura pública nº 493 pel notari de Biar D. Álvaro Toro Ariza. Aquest Patronat rep la renúncia a l’ús de part de Conselleria i comença a fer-se càrrec de l’edifici.

Es troba amb una edificació nova que pugui albergar a més de 100 nens, amb les seves lliteres, molts matalassos, roba de llit. També amb un menjador en molt bones condicions amb capacitat per a més de 200 persones i estris del menjador, algunes taules i cadires per a nens, moltes d’elles bastant deteriorades.

Es troba amb una cuina industrial bastant equipada i molts altres elements de cuina perquè pugui exercir la seva funció.
Dos banys exteriors per a ser utilitzats des del claustre en bones condicions.

L’edificació antiga, especialment al pis superior, però es troba molt deteriorat així com l’àtic, ple de goteres perquè la teulada no havia estat restaurat des de feia molt de temps.

El patronat va considerar la manera de fer diners i, al principi, amb l’ajuda de la parròquia i de voluntariat es va començar a reparar el deteriorat.

En un segon moment es va començar a llogar l’edificació per capitanies, batejos, primeres comunions, campaments, convivències, setmanes culturals de mestresses de casa, etc. amb això es va recollint diners per posar al dia l’edificació.

A hores d’ara, juny de 2009, l’edifici ha estat legalitzat com a espai de pública concurrència, amb totes les exigències de la normativa legal corresponent per obrir-lo com a Alberg Rural.

Ha costat molt de temps, esforç i diners l’adaptació a la legalitat vigent perquè es consideri l’edifici com de pública concurrència i se li concedeixi la llicència d’habitabilitat.

Entre les obres d’adaptació destaquen les següents:

• Construcció de dues habitacions per a minusvàlids, amb les rampes d’accés corresponents i el bany adaptat per a cadires de rodes.
• Una bateria de 15 aixetes per als campaments i la seva protecció amb un sostre adequada per a això que també protegeix l’entrada del pati a l’edifici.
• L’adaptació de la cuina amb eliminació de taules de treball de marbre per altres d’acer inoxidable, per a un menjador infantil en què els nens tinguin un servei regular i continuat, no esporàdic com fins aquest moment.
• Instal·lació elèctrica de tot l’edifici